Les regidories de Promoció Econòmica i de Medi Ambient de l'Ajuntament van presentar al Ple Municipal de novembre de 2013 una moció de rebuig a les reformes que el govern espanyol del PP està fent i preveient en el sector de l'energia i que comporta importants increments del cost de l'energia i penalitza les energies renovables.
Aquestes reformes, comporten un increment del cost de l'energia, amb especial afectació a la ciutadania i a les famílies amb menys recursos, augmentant el fenòmen conegut com a pobresa energètica, que es calcula que ja afecta al 10% de la població.
A més, el sector de la producció energètica sostenible/renovable es veu afectat de forma dràstica, amb la retirada de primes a aquest tipus de producció que, al contrari, s'hauria de promoure més i tot per avançar cap a un futur més sostenible, i l'aturada de projectes d'inversió i instal·lacions d'aquest sector que ha quedat greument tocat.
L'increment dels preus i l'aturada de projectes, tant propis com d'inversió privada als municipis, afecta també de forma significativa els Ajuntaments, sumant una dificultat més a les ja existents per al seu funcionament.
En el cas de l'Ajuntament de Santa Coloma, aquestes reformes del govern espanyol han comportat majors dificultats per assolir el Pla d'Acció d'Energia Sostenible al que estem compromesos a través del Pacte d'alcades i alcaldesses per l'energia Sostenible subscrit a principis d'aquesta legislatura; la cancel·lació de projectes d'inversió per produir energia fotovoltaica en equipaments municipals; així com una major dificultat econòmica per als pressupostos futurs, als que haurem de seguir incrementant els diners dedicats a consum energètic mentre el mateix govern espanyol ens limita el creixement de la despesa en altres temes actualment imprescindibles (serveis socials, educació, etc.).
Podeu llegir la moció clicant aquí o descarregar-la clicant aquí
Ara, més que mai: Moció en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les Dones.
Al passat Ple Municipal de novembre i amb motiu del Dia Internacional contra la violència envers les Dones, la Regidoria de Polítiques d'Igualtat va presentar, amb el recolzament de la resta de grups (menys el PP), una moció que es va aprovar per unanimitat i que no és un mer tràmit que exigeix la data del 25 de novembre.
La moció d’aquest
any fa una especial menció de la situació concreta que aquest fenomen suposa en
aquest moments, conseqüència de la crisi global i, concretament, de la
preocupant reducció de les partides de protecció a les víctimes duta a terme
per part del govern del PP a l’Estat espanyol.
No pot obviar
aquesta moció el record a les víctimes d’aquesta execrable violència, posant
especial èmfasis en la baixada d’edat de les persones implicades (víctimes i agressors)
que deixa de manifest una malaltissa percepció del que ha d’ésser l’afecte i l’atracció,
clarament influenciada per una societat en franca regressió en matèria de drets
i uns poder legislatiu, executiu i judicial cada cop menys sensibles a aquesta
xacra.
Finalment, la
moció es determina en el següents acords:
Primer.- Manifestar la nostra solidaritat amb les dones
que han patit i pateixen violència masclista, a Catalunya i arreu, i condemnar
totes i cadascuna d’aquestes violències que atempten contra les dones, contra
la seva llibertat, seguretat i tots els seus drets. Reconèixer l’existència
d’una violència de gènere real i concreta envers les dones que amenaça la seva integritat
psicològica i física.
Segon.- Instar els poders públics, a l’àmbit polític i
institucional, a lluitar contra la violència masclista i a posar a disposició
els recursos públics necessaris per prevenir i actuar sobre les causes
estructurals d’aquesta xacra. Continuar desplegant, invertir i deslliurar de
les retallades de la inversió pública les polítiques d’equitat entre dones i
homes, els serveis d’atenció a les dones i la formació especialitzada en
perspectiva de gènere als i les professionals dels diversos sectors de l’àmbit
públic, com seguretat i justícia, educació, comunicació, acció social i salut.
Tercer.- Instar els governs a desenvolupar serveis i
oferir la col·laboració pública, de manera efectiva, a les xarxes d’atenció i
prevenció a tots els tipus de violència masclista existents en l’àmbit social,
jurídic i de salut, tant d’iniciativa pública com d’entitats socials.
Quart.- Donar trasllat d’aquests acords a l’Associació de
Dones pels 4 Cantons, a la Federació de Dones del Baix Llobregat, a l’Institut
Català de les Dones, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i al
Ministerio de Servicios Sociales, Sanidad e Igualdad.
En favor d'una nova regulació de les hipoteques i de la dació en pagament
PROGRÉS recolza la reforma de la llei hipotecària que s'ha estat reclamant des de la societat civil i que es recull en la ILP que ha arribat al Congrés de Diputats i potenciarà mesures concretes a l'Ajuntament per minimitzar els efectes dels desnonaments i per denunciar la injustícia que representa l'actual legislació per a les persones que es troben en dificultats per fer front a la seva hipoteca.
Recentment la mobilització ciutadana ha aconseguit que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i el lloguer social s'hagi admès a tràmit al Congrés dels diputats.
Recentment la mobilització ciutadana ha aconseguit que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i el lloguer social s'hagi admès a tràmit al Congrés dels diputats.
Sense dubtes una bona notícia que s'ha de veure ampliada per una tramitació que acabi aprovant una llei que reculli les propostes de la ILP i dóni respostes i solucions reals, justes i adaptades a la realitat a un problema social de primera magnitut.
En aquest sentit, PROGRÉS ha participat en la proposta i aprovació de les dues mocions següents en el Ple Municipal de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.
Moció per prevenir els desnonaments de la residència habitual, presentada per PROGRÉS i ERC al Ple de desembre de 2012 i aprovada per unanimitat.
Moció reclamant a l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló que no cobrila Plusvàlua a les persones desnonades, presentada conjuntament pels Grups Municipals de PROGRÉS, CIU, ERC, PP, VISCC i PSC i aprovada també per unanimitat.
Com a resultat d'aquestes mocions, entre altres, l'Ajuntament:
- Dóna suport als col·lectius que reivindiquen una regulació socialment més justa en relació amb el deute hipotecari i els desnonaments.
- Insta el Govern de l’Estat a una suspensió dels desnonaments de la residència habitual.
- Expressa el desacord amb l’obligació dels ajuntaments, i particularment de les policies locals, d’haver de col·laborar en els processos de desnonament i s'insta el Govern de l’Estat perquè reguli l’objecció de consciència en aquests casos.
- Insta les entitats bancàries perquè suspenguin tots els processos de desnonament.
- Prioritzarà la contractació de serveis bancaris amb aquelles entitats que hagin suspès els desnonaments i demostrat una actitud socialment responsable.
- Estudia la fórmula per no cobrar la plusvàlua a les persones desnonades a l’espera que l’Estat canviï la legislació per així fer-la pagar als bancs.
Com a resultat d'aquestes mocions, entre altres, l'Ajuntament:
- Dóna suport als col·lectius que reivindiquen una regulació socialment més justa en relació amb el deute hipotecari i els desnonaments.
- Insta el Govern de l’Estat a una suspensió dels desnonaments de la residència habitual.
- Expressa el desacord amb l’obligació dels ajuntaments, i particularment de les policies locals, d’haver de col·laborar en els processos de desnonament i s'insta el Govern de l’Estat perquè reguli l’objecció de consciència en aquests casos.
- Insta les entitats bancàries perquè suspenguin tots els processos de desnonament.
- Prioritzarà la contractació de serveis bancaris amb aquelles entitats que hagin suspès els desnonaments i demostrat una actitud socialment responsable.
- Estudia la fórmula per no cobrar la plusvàlua a les persones desnonades a l’espera que l’Estat canviï la legislació per així fer-la pagar als bancs.
L'Ajuntament s'adhereix al manifest pel desenvolupament sostenible del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat
A proposta de les regidories de Medi Ambient i Agricultura, al Ple Municipal de novembre de 2012 s'ha aprovat l'adhesió de l'Ajuntament al Manifest, promogut per la Taula Catalana pel desenvolupament sostenible del delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat
Com a continuació de la feina feta per la Plataforma Aturem Eurovegas, que també va contar amb el suport de l'Ajuntament a través d'una moció presentada per PROGRÉS al ple Muncipal de maig 2012, (recolzada per PROGRÉS i ERC, amb l'absteció de CiU, VISC i PSC i el vot en contra del PP), s'ha constituir una Taula per continuar treballant en la defensa del Parc Agrari, els espais naturals del delta del Llobregat i el model territorial que representen.PROGRÉS, des de les regidories de Medi Ambient i Agricultura de l'Ajuntament, va proposar l'adhesió al Manifest que podeu llegir a continuació i es va aprovar per unanimitat al Ple Municipal de novembre de 2012.
MANIFEST PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL DELTA I EL
PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT
La Taula Catalana
pel desenvolupament sostenible del delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat manifesta:
La reactivació del
Parc Agrari i la conservació del Delta
del Llobregat són cabdals per a la recuperació econòmica de la comarca del Baix
Llobregat.
El delta i la vall
baixa del Llobregat constitueixen una de les zones humides i dels espais
agraris més importants de Catalunya. El delta del Llobregat ha estat un
servidor fidel i durant segles ha proveït d'aigua i d’aliments a la població i ha
permès la industrialització i la conservació d'espais oberts. La preservació
del delta i la de l’aqüífer, una de les reserves d’aigua més importants, són
estratègiques.
El debat nacional i l'estelada
Al Ple Municipal d'ahir, ERC va presentar una moció que demanava "que la bandera estelada estigui posada en un lloc visible de l'ajuntament fins que Catalunya aconsegueixi la independència".
La moció va ser rebutjada, però va permetre que cada grup exposés el seu posicionament respecte la proposta i el procés de debat sobre el futur de Catalunya que d'ençà la multitudinària manifestació de la Diada està en primera línia de l'agenda política del país.
Volem compartir la posició exposada per PROGRÉS en el Ple d'ahir, que serveix també per al debat polític actual que, més enllà del municipi, està marcant un nou camí en el nostre país.
El tema candent de la independència o no de Catalunya és un tema que no per ser de creixent actualitat deixa de ser d'una gran complexitat.
Estem absolutment d'acord en què Catalunya, com a poble, com a nació, com qualsevol altra nació, ha de tenir el dret a l'autodeterminació. Així ens hem expressat i posicionat en repetides ocasions, com a grup polític, com a grup municipal -proposant o donant recolzament a mocions i declaracions diverses en aquet Ple- i com a regidors -entre altres coses essent promotors i membres fundadors de plataformes com Decidim.cat.
Som conscients de què en aquests moments ens trobem en un context històric en què s'està plantejant de forma seriosa fer un pas endavant i no només defensar el dret a l'autodeterminació, això està superat, sinó exercir-lo.
En aquest context arriba la proposta de penjar l'estelada a l'ajuntament, i just uns mesos després d'haver fet en aquest mateix ple un debat ampli sobre el paper que donem a l'ajuntament de Santa Coloma de Cervelló a les banderes.
Ja en aquell debat vam mantenir que no l'entenem com a prioritari, que no creiem convenient afegir despesa en temes de simbologia, i que hi ha moltes altres preocupacions que entenem que mereixen la nostra atenció, especialment en el context que estem vivint d'enormes dificultats per al consistori i per la ciutadania . Aquest ajuntament no ha fet mai ús de les banderes, excepte en comptades ocasions excepcionals. I filant encara més prim, si ens centrem només en el debat nacional que d'ençà de la passada Diada Nacional s'ha amplificat, ens sembla que com a institució hi ha moltes coses més interessants, més fructíferes i més assenyades a fer que no pas posar una bandera al Consistori sense comptar, en aquests moments, amb una base ciutadana local públicament i sinificativa compromesa amb el que representa, ni tan sols una base de representació política al Consistori en no portar cap dels nostres partits el tema en els nostres compromisos electorals per al municipi per aquesta legislatura.
Mantenim, doncs, la mateixa posició de tots aquests anys i recentment defensada pel nostre grup en aquest Ple en motiu d'altres peticions presentades per altres grups minicipals, però amb algun afegit especialment indicat per la proposta que avui es debat.
Si tal com hem dit de bon inici defensem la possibilitat certera i sembla que propera i possible que Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur i arribar a definir un nou estatus basat en una radicalitat democràtica innegable, hem de ser capaços de fer un camí impecable, assenyat i que no dóni arguments a qui té tota la intenció de posar traves amb actituds irracionals i qüestionables des del punt de vista democràtic o fins i tot ètic.
Cal un procés d'enorme pedagogia. La propia moció que discutim parla de pedagogia, tot i que creiem que no inclou cap element que vagi en aquest sentit. Si Catalunya arriba a ser, per voluntat majoritària de la seva ciutadania, un nou estat, ho serà perquè suma en aquest procés a aquella gent que se sent únicament catalana, però també moltes persones que se senten, d'una manera o d'una altra, espanyols. Persones que volen un Estat propi donades les circumstàncies actuals, però probablement no el voldrien si les circumstàncies fossin diferents, persones que democràticament poden donar el seu vot favorable a la independència després d'un procés de reflexió, anàlisi i convenciment de poder participar d'una societat millor, fonamentada en la voluntat de la seva gent en cada moment i no per un sentiment arrelat en la seva identitat nacional o un rebuig vers Espanya.
Hi haurà molts catalans que tenen un paper clau en aquest procés de construcció nacional que estem vivint que probablement se senten i se sentiran, en major o menor mesura, espanyols, per origen, per vincles familiars, per llengua materna o per afinitats culturals, visquin en una comunitat autònoma espanyola o en un estat català independent. Sigui quin sigui el futur de Catalunya, tindrà sempre en Espanya un païs proper, de la mareixa manera que hi ha americans de quarta o cinquena generació que es consideren italo-americans o afro-americans o hispano-americans i no passa res.
El procés de debat sobre el futur nacional de Catalunya només arribarà a bon port, sigui quin sigui el resultat, si és un projecte en positiu i fonamentat en la il·lusió que sàpiga explicar a Espanya i als seus ciutadans que el nostre és un projecte propi, democràtic i no contra ningú, sinó l'expressió democràtica d'una voluntat compartida i reflexionada d'un poble que decideix sobre si mateix amb debat, llibertat i raonadament, com va començar a mostrar-se en la manifestació de l'Onze de Setembre.
No aconseguirem un país millor ni satisfer l'anhel de llibertat de Catalunya amb plenitut si per arribar-hi s'agredeix, s'imposa o es menysté la posició d'altri.
Cal, doncs, avançar per la imprescindible via del debat, la construcció compartida i la pedagogia sobre la realitat i les opcions de futur del país, tant en la seva definició i encaix com a nació en el context polític europeu com en el model de païs que es vol en termes socials, econòmics, de participació, etc.
El procés de plantejament del futur de Catalunya ha de ser indiscutiblement democràtic i això passa per plantejar processos democràtics en el seu màxim potencial: debat en profunditat, llibertat d'elecció i referèndum impecables. Només així es podrà contar amb la legitimitat necessària, tant per la ciutadania com per la comunitat internacional.
Tot element que no faciliti aquesta reflexió tranquil·la, aquest debat necessari, aquest exercici de democràcia neta i l'intercanvi serè d'opinions per bastir posicions reflexionades en la ciutadania és alhora una oportunitat perduda per un moment històric per al nostre país i un error estratègic de cara a sumar persones a les posicions favorables a la construcció d'un Estat propi.
Passi el que passi, els catalans i catalanes que avui formen el país seguirem vivint aquí, compartint i construint el país, sigui quin sigui l'escenari. El país que volem és un país obert, que respecta els orígens diversos de la seva gent i no s'enfronta a cap altre país, sinó que defensa el seu propi camí.
Només si actuem amb aquest seny, empatia, aparcant la rauxa, amb una lògica pacient i intel·lligent i amb passes clares i poc rebatibles des del punt de vista democràtic podrem tirar endavant el projecte de construcció del país que vol la gent de Catalunya i només si ho fem així, si el procés evita o minimitza els xocs interns haurem aconseguit contribuir a un futur millor pel al país.
Entenem, doncs, que la responsabilitat del moment és màxima, i sobretot per part de les institucions que hem de ser actors modèl·llics en la defensa de la llibertat i la democràcia, hem de ser garants de la cohesió i, en tot cas, facilitar que es produeixi aquest debat i que arribi al màxim de ciutadans i ciutadanes, vista la trascedència del moment.
Entenem que penjar l'estelada a l'ajuntament no contribueix a facilitar tota aquesta dinàmica imprescindible en els moments que vivim si realment volem que de tot aquest procés en resulti una Catalunya millor. En el context del nostre municipi, on no s'ha produit fins ara un moviment de base rellevant en aquest debat, més aviat pot provocar desconcert, conflicte, divisió i no ajudar a fomentar les majories, acords i processos que avalin el camí emprès tant dins de Catalunya, com a l'Espanya racional i en àmbits internacionals.
La moció va ser rebutjada, però va permetre que cada grup exposés el seu posicionament respecte la proposta i el procés de debat sobre el futur de Catalunya que d'ençà la multitudinària manifestació de la Diada està en primera línia de l'agenda política del país.
Volem compartir la posició exposada per PROGRÉS en el Ple d'ahir, que serveix també per al debat polític actual que, més enllà del municipi, està marcant un nou camí en el nostre país.
El tema candent de la independència o no de Catalunya és un tema que no per ser de creixent actualitat deixa de ser d'una gran complexitat.
Estem absolutment d'acord en què Catalunya, com a poble, com a nació, com qualsevol altra nació, ha de tenir el dret a l'autodeterminació. Així ens hem expressat i posicionat en repetides ocasions, com a grup polític, com a grup municipal -proposant o donant recolzament a mocions i declaracions diverses en aquet Ple- i com a regidors -entre altres coses essent promotors i membres fundadors de plataformes com Decidim.cat.
Som conscients de què en aquests moments ens trobem en un context històric en què s'està plantejant de forma seriosa fer un pas endavant i no només defensar el dret a l'autodeterminació, això està superat, sinó exercir-lo.
En aquest context arriba la proposta de penjar l'estelada a l'ajuntament, i just uns mesos després d'haver fet en aquest mateix ple un debat ampli sobre el paper que donem a l'ajuntament de Santa Coloma de Cervelló a les banderes.
Ja en aquell debat vam mantenir que no l'entenem com a prioritari, que no creiem convenient afegir despesa en temes de simbologia, i que hi ha moltes altres preocupacions que entenem que mereixen la nostra atenció, especialment en el context que estem vivint d'enormes dificultats per al consistori i per la ciutadania . Aquest ajuntament no ha fet mai ús de les banderes, excepte en comptades ocasions excepcionals. I filant encara més prim, si ens centrem només en el debat nacional que d'ençà de la passada Diada Nacional s'ha amplificat, ens sembla que com a institució hi ha moltes coses més interessants, més fructíferes i més assenyades a fer que no pas posar una bandera al Consistori sense comptar, en aquests moments, amb una base ciutadana local públicament i sinificativa compromesa amb el que representa, ni tan sols una base de representació política al Consistori en no portar cap dels nostres partits el tema en els nostres compromisos electorals per al municipi per aquesta legislatura.
Mantenim, doncs, la mateixa posició de tots aquests anys i recentment defensada pel nostre grup en aquest Ple en motiu d'altres peticions presentades per altres grups minicipals, però amb algun afegit especialment indicat per la proposta que avui es debat.
Si tal com hem dit de bon inici defensem la possibilitat certera i sembla que propera i possible que Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur i arribar a definir un nou estatus basat en una radicalitat democràtica innegable, hem de ser capaços de fer un camí impecable, assenyat i que no dóni arguments a qui té tota la intenció de posar traves amb actituds irracionals i qüestionables des del punt de vista democràtic o fins i tot ètic.
Cal un procés d'enorme pedagogia. La propia moció que discutim parla de pedagogia, tot i que creiem que no inclou cap element que vagi en aquest sentit. Si Catalunya arriba a ser, per voluntat majoritària de la seva ciutadania, un nou estat, ho serà perquè suma en aquest procés a aquella gent que se sent únicament catalana, però també moltes persones que se senten, d'una manera o d'una altra, espanyols. Persones que volen un Estat propi donades les circumstàncies actuals, però probablement no el voldrien si les circumstàncies fossin diferents, persones que democràticament poden donar el seu vot favorable a la independència després d'un procés de reflexió, anàlisi i convenciment de poder participar d'una societat millor, fonamentada en la voluntat de la seva gent en cada moment i no per un sentiment arrelat en la seva identitat nacional o un rebuig vers Espanya.
Hi haurà molts catalans que tenen un paper clau en aquest procés de construcció nacional que estem vivint que probablement se senten i se sentiran, en major o menor mesura, espanyols, per origen, per vincles familiars, per llengua materna o per afinitats culturals, visquin en una comunitat autònoma espanyola o en un estat català independent. Sigui quin sigui el futur de Catalunya, tindrà sempre en Espanya un païs proper, de la mareixa manera que hi ha americans de quarta o cinquena generació que es consideren italo-americans o afro-americans o hispano-americans i no passa res.
El procés de debat sobre el futur nacional de Catalunya només arribarà a bon port, sigui quin sigui el resultat, si és un projecte en positiu i fonamentat en la il·lusió que sàpiga explicar a Espanya i als seus ciutadans que el nostre és un projecte propi, democràtic i no contra ningú, sinó l'expressió democràtica d'una voluntat compartida i reflexionada d'un poble que decideix sobre si mateix amb debat, llibertat i raonadament, com va començar a mostrar-se en la manifestació de l'Onze de Setembre.
No aconseguirem un país millor ni satisfer l'anhel de llibertat de Catalunya amb plenitut si per arribar-hi s'agredeix, s'imposa o es menysté la posició d'altri.
Cal, doncs, avançar per la imprescindible via del debat, la construcció compartida i la pedagogia sobre la realitat i les opcions de futur del país, tant en la seva definició i encaix com a nació en el context polític europeu com en el model de païs que es vol en termes socials, econòmics, de participació, etc.
El procés de plantejament del futur de Catalunya ha de ser indiscutiblement democràtic i això passa per plantejar processos democràtics en el seu màxim potencial: debat en profunditat, llibertat d'elecció i referèndum impecables. Només així es podrà contar amb la legitimitat necessària, tant per la ciutadania com per la comunitat internacional.
Tot element que no faciliti aquesta reflexió tranquil·la, aquest debat necessari, aquest exercici de democràcia neta i l'intercanvi serè d'opinions per bastir posicions reflexionades en la ciutadania és alhora una oportunitat perduda per un moment històric per al nostre país i un error estratègic de cara a sumar persones a les posicions favorables a la construcció d'un Estat propi.
Passi el que passi, els catalans i catalanes que avui formen el país seguirem vivint aquí, compartint i construint el país, sigui quin sigui l'escenari. El país que volem és un país obert, que respecta els orígens diversos de la seva gent i no s'enfronta a cap altre país, sinó que defensa el seu propi camí.
Només si actuem amb aquest seny, empatia, aparcant la rauxa, amb una lògica pacient i intel·lligent i amb passes clares i poc rebatibles des del punt de vista democràtic podrem tirar endavant el projecte de construcció del país que vol la gent de Catalunya i només si ho fem així, si el procés evita o minimitza els xocs interns haurem aconseguit contribuir a un futur millor pel al país.
Entenem, doncs, que la responsabilitat del moment és màxima, i sobretot per part de les institucions que hem de ser actors modèl·llics en la defensa de la llibertat i la democràcia, hem de ser garants de la cohesió i, en tot cas, facilitar que es produeixi aquest debat i que arribi al màxim de ciutadans i ciutadanes, vista la trascedència del moment.
Entenem que penjar l'estelada a l'ajuntament no contribueix a facilitar tota aquesta dinàmica imprescindible en els moments que vivim si realment volem que de tot aquest procés en resulti una Catalunya millor. En el context del nostre municipi, on no s'ha produit fins ara un moviment de base rellevant en aquest debat, més aviat pot provocar desconcert, conflicte, divisió i no ajudar a fomentar les majories, acords i processos que avalin el camí emprès tant dins de Catalunya, com a l'Espanya racional i en àmbits internacionals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)