L'Ajuntament s'adhereix al manifest pel desenvolupament sostenible del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat

A proposta de les regidories de Medi Ambient i Agricultura, al Ple Municipal de novembre de 2012 s'ha aprovat l'adhesió de l'Ajuntament al Manifest, promogut per la Taula Catalana pel desenvolupament sostenible del delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat

Com a continuació de la feina feta per la Plataforma Aturem Eurovegas, que també va contar amb el suport de l'Ajuntament a través d'una moció presentada per PROGRÉS al ple Muncipal de maig 2012, (recolzada per  PROGRÉS i ERC, amb l'absteció de CiU, VISC i PSC i el vot en contra del PP), s'ha constituir una Taula per continuar treballant en la defensa del Parc Agrari, els espais naturals del delta del Llobregat i el model territorial que representen.

PROGRÉS, des de les regidories de Medi Ambient i Agricultura de l'Ajuntament, va proposar l'adhesió al Manifest que podeu llegir a continuació i es va aprovar per unanimitat al Ple Municipal de novembre de 2012.


MANIFEST  PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL DELTA I EL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT 

La Taula Catalana pel desenvolupament sostenible del delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat manifesta:

La reactivació del Parc Agrari  i la conservació del Delta del Llobregat són cabdals per a la recuperació econòmica de la comarca del Baix Llobregat.

El delta i la vall baixa del Llobregat constitueixen una de les zones humides i dels espais agraris més importants de Catalunya. El delta del Llobregat ha estat un servidor fidel i durant segles ha proveït d'aigua i d’aliments a la població i ha permès la industrialització i la conservació d'espais oberts. La preservació del delta i la de l’aqüífer, una de les reserves d’aigua més importants, són estratègiques.

El debat nacional i l'estelada

Al Ple Municipal d'ahir, ERC va presentar una moció que demanava "que la bandera estelada estigui posada en un lloc visible de l'ajuntament fins que Catalunya aconsegueixi la independència".

La moció va ser rebutjada, però va permetre que cada grup exposés el seu posicionament respecte la proposta i el procés de debat sobre el futur de Catalunya que d'ençà la multitudinària manifestació de la Diada està en primera línia de l'agenda política del país.

Volem compartir la posició exposada per PROGRÉS en el Ple d'ahir, que serveix també per al debat polític actual que, més enllà del municipi, està marcant un nou camí en el nostre país.


El tema candent de la independència o no de Catalunya és un tema que no per ser de creixent actualitat deixa de ser d'una gran complexitat.

Estem absolutment d'acord en què Catalunya, com a poble, com a nació, com qualsevol altra nació, ha de tenir el dret a l'autodeterminació. Així ens hem expressat i posicionat en repetides ocasions, com a grup polític, com a grup municipal -proposant o donant recolzament a mocions i declaracions diverses en aquet Ple- i com a regidors -entre altres coses essent promotors i membres fundadors de plataformes com Decidim.cat.


Som conscients de què en aquests moments ens trobem en un context històric en què s'està plantejant de forma seriosa fer un pas endavant i no només defensar el dret a l'autodeterminació, això està superat, sinó exercir-lo.


En aquest context arriba la proposta de penjar l'estelada a l'ajuntament, i just uns mesos després d'haver fet en aquest mateix ple un debat ampli sobre el paper que donem a l'ajuntament de Santa Coloma de Cervelló a les banderes.


Ja en aquell debat vam mantenir que no l'entenem com a prioritari, que no creiem convenient afegir despesa en temes de simbologia, i que hi ha moltes altres preocupacions que entenem que mereixen la nostra atenció, especialment en el context 
que estem vivint d'enormes dificultats per al consistori i per la ciutadania . Aquest ajuntament no ha fet mai ús de les banderes, excepte en comptades ocasions excepcionals. I filant encara més prim, si ens centrem només en el debat nacional que d'ençà de la passada Diada Nacional s'ha amplificat, ens sembla que com a institució hi ha moltes coses més interessants, més fructíferes i més assenyades a fer que no pas posar una bandera al Consistori sense comptar, en aquests moments, amb una base ciutadana local públicament i sinificativa compromesa amb el que representa, ni tan sols una base de representació política al Consistori en no portar cap dels nostres partits el tema en els nostres compromisos electorals per al municipi per aquesta legislatura.

Mantenim, doncs, la mateixa posició de tots aquests anys i recentment defensada pel nostre grup en aquest Ple en motiu d'altres peticions presentades per altres grups minicipals, però amb algun afegit especialment indicat per la proposta que avui es debat.

Si tal com hem dit de bon inici defensem la possibilitat certera i sembla que propera i possible que Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur i arribar a definir un nou estatus basat en una radicalitat democràtica innegable, hem de ser capaços de fer un camí impecable, assenyat i que no dóni arguments a qui té tota la intenció de posar traves amb actituds irracionals i qüestionables des del punt de vista democràtic o fins i tot ètic.


Cal un procés d'enorme pedagogia. La propia moció que discutim parla de pedagogia, tot i que creiem que no inclou cap element que vagi en aquest sentit. Si Catalunya arriba a ser, per voluntat majoritària de la seva ciutadania, un nou estat, ho serà perquè suma en aquest procés a aquella gent que se sent únicament catalana, però també moltes persones que se senten, d'una manera o d'una altra, espanyols. Persones que volen un Estat propi donades les circumstàncies actuals, però probablement no el voldrien si les circumstàncies fossin diferents, persones que democràticament poden donar el seu vot favorable a la independència després d'un procés de reflexió, anàlisi i convenciment de poder participar d'una societat millor, fonamentada en la voluntat de la seva gent en cada moment i no per un sentiment arrelat en la seva identitat nacional o un rebuig vers Espanya.


Hi haurà molts catalans que tenen un paper clau en aquest procés de construcció nacional que estem vivint que probablement se senten i se sentiran, en major o menor mesura, espanyols, per origen, per vincles familiars, per llengua materna o per afinitats culturals, visquin en una comunitat autònoma espanyola o en un estat català independent. Sigui quin sigui el futur de Catalunya, tindrà sempre en Espanya un païs proper, de la mareixa manera que hi ha americans de quarta o cinquena generació que es consideren italo-americans o afro-americans o hispano-americans i no passa res.


El procés de debat sobre el futur nacional de Catalunya només arribarà a bon port, sigui quin sigui el resultat, si és un projecte en positiu i fonamentat en la il·lusió que sàpiga explicar a Espanya i als seus ciutadans que el nostre és un projecte propi, democràtic i no contra ningú, sinó l'expressió democràtica d'una voluntat compartida i reflexionada d'un poble que decideix sobre si mateix amb debat, llibertat i raonadament, com va començar a mostrar-se en la manifestació de l'Onze de Setembre. 


No aconseguirem un país millor ni satisfer l'anhel de llibertat de Catalunya amb plenitut si per arribar-hi s'agredeix, s'imposa o es menysté la posició d'altri. 

Cal, doncs, avançar per la imprescindible via del debat, la construcció compartida i la pedagogia sobre la realitat i les opcions de futur del país, tant en la seva definició i encaix com a nació en el context polític europeu com en el model de païs que es vol en termes socials, econòmics, de participació, etc.


El procés de plantejament del futur de Catalunya ha de ser indiscutiblement democràtic i això passa per plantejar processos democràtics en el seu màxim potencial: debat en profunditat, llibertat d'elecció i referèndum impecables. Només així es podrà contar amb la legitimitat necessària, tant per la ciutadania com per la comunitat internacional.


Tot element que no faciliti aquesta reflexió tranquil·la, aquest debat necessari, aquest exercici de democràcia neta i l'intercanvi serè d'opinions per bastir posicions reflexionades en la ciutadania és alhora una oportunitat perduda per un moment històric per al nostre país i un error estratègic de cara a sumar persones a les posicions favorables a la construcció d'un Estat propi.


Passi el que passi, els catalans i catalanes que avui formen el país seguirem vivint aquí, compartint i construint el país, sigui quin sigui l'escenari. El país que volem és un país obert, que respecta els orígens diversos de la seva gent i no s'enfronta a cap altre país, sinó que defensa el seu propi camí.


Només si actuem amb aquest seny, empatia, aparcant la rauxa, amb una lògica pacient i intel·lligent i amb passes clares i poc rebatibles des del punt de vista democràtic podrem tirar endavant el projecte de construcció del país que vol la gent de Catalunya i només si ho fem així, si el procés evita o minimitza els xocs interns haurem aconseguit contribuir a un futur millor pel al país.


Entenem, doncs,  que la responsabilitat del moment és màxima, i sobretot per part de les institucions que hem de ser actors modèl·llics en la defensa de la llibertat i la democràcia, hem de ser garants de la cohesió i, en tot cas, facilitar que es produeixi aquest debat i que arribi al màxim de ciutadans i ciutadanes, vista la trascedència del moment.


Entenem que penjar l'estelada a l'ajuntament no contribueix a facilitar tota aquesta dinàmica imprescindible en els moments que vivim si realment volem que de tot aquest procés en resulti una Catalunya millor. En el context del nostre municipi, on no s'ha produit fins ara un moviment de base rellevant en aquest debat, m
és aviat pot provocar desconcert, conflicte, divisió i no ajudar a fomentar les majories, acords i processos que avalin el camí emprès tant dins de Catalunya, com a l'Espanya racional i en àmbits internacionals.

Moció contraria al projecte EUROVEGAS al Baix Llobregat

PROGRÉS presenta una moció contraria al projecte Eurovegas a la comarca, recolzant la declaració "Per un desemvolupament de qualitat, no al model que representa Eurovegas" del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

PROGRÉS va presentar al Ple celebrat el passat dia 31 de maig una moció de recolzament a la declaració del Centre d'Estudis Comacals del Baix Llobregat en què es fa una anàlisi prou argumentada i aprofundida sobre el que pot representar per la nostra comarca el projecte Eurovegas que el govern de la Generalitat de Catalunya està negociant amb l'empresari Sheldon Adelson, de Las Vegas Sands Corporation.

Bàsicament la nostra proposta argumenta la posició contrària al projecte per les següents raons:

- El dèficit democràtic i de transparència que s'està seguint en la negociació d'aquest projecte i la seva implantació. La manca d'informació entenem que no és el que caldria ja no només a nivell de ciutadania, sinó especialment amb el territori implicat.

- El trencament d'un consens territorial construït al llarg de molts anys i recolzat per nombroses normatives, plans territorials, projectes de desenvolupament i el propi Parc Agrari, que es veurien plenament afectats.

- El model de desenvolupament que planteja Eurovegas és precisament el contrari del model territorial actual. La riquesa del Delta del Llobregat, el Parc Agrari i l'aqüífer (espais reconeguts internacionalment i bàsics per al model d'àrea metropolitana que conformem amb l'urbs barcelonina) o la producció agrària que nodreix aquesta àrea metropolitana i que representa una activitat econòmica activa quedaria substituïda per un model econòmic basat en l'aprofitament urbanístic, la construcció, unes càrregues d'inversió pública importantíssimes, un replentejament de drets i legislacions assolit després de molts esforços... D'un model sostenible a un model clarament insostenible!

- L'impacte territorial, social i de tot àmbit que representaria Eurovegas pot tenir repercussions irreversibles.

Cal cercar vies per alleujar la crisi que patim, però no podem pagar qualsevol preu per aconseguir-ho. I perdre el nostre territori, un dels elements vertebradors de la nostra comarca i reproduir el model de desenvolupament que ens ha portat a la crisi actual no ens sembla que sigui el camí.

La moció es va aprovar amb els vots favorables de PROGRÉS i ERC, l'abstenció de CiU, VISC-C i PSC i el vot en contra de PP.

Podeu descarregar la moció aquí


També podeu llegir l'article sobre Eurovegas publicat al Full informatiu de PROGRÉS de maig/juny de 2012 aquí.


Podeu llegir el Full Informatiu de PROGRÉS número 60, de maig/juny de 2012.


Continguts:

Un any de govern municipal
Eurovegas ens pot caure a sobre
On l'Estat ens porti
Dinamitzant la gent gran del municipi

Descarregueu el document sencer aquí

Debat Obert: EUROVEGAS


Quin model i quin impacte per al futur de la comarca?

Proper dissabte, 12 de maig a les 17:30 h a la Biblioteca Pilarín Bayés, amb

Lluís Parés
Unió de Pagesos del Baix Llobregat

Conxita Sánchez
Centre d’Estudis del Baix Llobregat

José Antonio Rubio
Conseller comarcal de Medi Ambient


PROGRÉS lluita pel retorn de la ginecòloga al consultori de Santa Coloma



El govern municipal de PROGRÉS treballa perquè les dones de Santa Coloma puguin disposar d’un servei d’especialista en ginecologia de proximitat. En les negociacions amb el Departament de Sanitat s’ha aconseguit un compromís de revisió de la decisió de traslladar el servei a Sant Boi.

Des de l’any 2003, les dones de Santa Coloma van poder comptar amb els serveis d’una ginecòloga al municipi gràcies a la visió d’una regidora de PROGRÉS, Fidela Olivé, que va copsar la necessitat i va trobar la manera de donar-li resposta a través d’un conveni amb CATSalut. Aquest implicava que l’Ajuntament i la Generalitat pagarien el servei a parts iguals. L’any passat, però, CATSalut va anunciar que es negava a renovar aquest conveni més enllà del 31 de desembre.

L’1 de gener de 2012, el programa d’Atenció de la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma va passar a dependre exclusivament a l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquest va determinar que el servei de llevadora passaria dels tres dies anteriors a quatre, però va traslladar l’atenció ginecològica a l’ambulatori de Montclar, a Sant Boi.

Allà, sense gaires més mitjans que al consultori de Santa Coloma, s’atenen les situacions patològiques més greus, que normalment cobreixen els 
professionals en ginecologia.

PROGRÉS segueix sent  tan conscient ara de la necessitat d’oferir un servei de proximitat com al 2003 i l’equip de govern ha posat sobre la taula tots els mitjans per solucionar-ho. La Generalitat ha deixat clar que no li és possible integrar a la seva xarxa un ginecòleg o ginecòloga pagat per l’Ajuntament. Insisteix, d’altra banda, en que la seva negativa a mantenir el servei a Santa Coloma no es basa en criteris econòmics. Els responsables de l’ICS argumenten que el canvi està motivat per un objectiu doble. D’una banda, el d’adaptar l’atenció al nostre municipi a la normativa de contractació general que intenten aplicar en tot el territori i de l’altra, el de reordenar i redistribuir les tasques entre les diferents categories professionals que intervenen en l’atenció sexual: llevadores, ginecòlegs i ginecòlogues, auxiliars, etc...

Tant com a grup polític com des de l’equip de govern, PROGRÉS ha estat al costat del Consell per la Igualtat, que el 13 de febrer passat va aprovar una resolució demanant el retorn de la ginecòloga. També ha estat colze a colze amb l’Associació de Dones pels 4 Cantons, que el 8 de març va iniciar una recollida de signatures entre la ciutadania per reclamar la recuperació del servei. Per nosaltres sobren les raons: la proximitat i la relació directa ens sembla una garantia de qualitat, tenir un ginecòleg o ginecòloga de referència facilita molt la tasca de la llevadora i la mala connexió en transport públic dificulta el trasllat a Montclar. Moltes de les usuàries són dones grans que no tenen possibilitat d’accedir-hi en transport privat o dones embarassades per les quals el desplaçament resulta una incomoditat evident.

L’alcalde, Gerard Segú, va obtenir el compromís dels responsables de l’ICS de venir a Santa Coloma el proper mes d’abril per explicar al Consell el seu punt de vista, que defensa que el trasllat a Sant Boi comporta una atenció més eficient. És evident, per tant, que la negociació per canviar aquest punt de vista i per recuperar el servei de proximitat no s’ha detingut en cap moment i és totalment fals, com algun partit ha apuntat de forma malintencionada, que l’equip de govern l’ha donat per perdut.

PROGRÉS, que va sorgir dels moviments veïnals i porta la filosofia de la participació en el seu ADN, ha compartit tota aquesta informació amb la resta dels grups polítics i amb la ciutadania per mirar de fer un front comú. En aquests moments, és clau invertir les energies de forma positiva i no fer un ús partidista dels problemes als quals s’enfronta el municipi.

Eva Melús  (emelus@progres.cat)
Tercera tinent d’alcaldia i regidora de Polítiques d’Igualtat, Gent Gran, Famílies, Turisme i Patrimoni.    

Santa Coloma tanca l’any en nombres positius


Les arques municipals sanejades gràcies a l’aplicació del pla de contenció de la despesa, la disciplina fiscal i l’estalvi energètic

En un marc general de crisi econòmica,  s'agraeix una notícia com aquesta que, referida a més al sector públic, és doblement agraïda, ja que parlem de la gestió de recursos públics. En aquest cas, al conjunt de la ciutadania de Santa Coloma

A través d’una estimació comptable, feta en el mes de setembre, l'actual equip de govern va constatar que no s'aconseguiria l'objectiu d'ingressos previstos al pressupost de 2011. La principal causa era la baixada de l'activitat econòmica,  amb la conseqüent reducció d'ingressos general. Llavors es calculava que es deixaries de ingressar més de 600.000 euros previstos en els 3 mesos que restaven d'any.

En una reunió d'urgència l'equip de govern de PROGRÉS  va acordar aplicar un paquet de mesures extraordinàries amb l’objectiu contenir la despesa i que passaven per, entre d’ altres, l'adopció d'una retenció del crèdit del 30% a totes les partides pressupostàries i la supervisió exhaustiva per l’Àrea d’Hisenda de totes les despeses. A més, només s'autoritzaven actuacions urgents, en el capítol d'inversions, endarrerint les no urgents al següent exercici. A tot això s’hi va sumar la disciplina fiscal i accions encaminades a l’estalvi energètic.

Aquestes mesures tan rigoroses han acabat resultant en estalvis importants i a  31 de desembre la previsió de dèficit en els ingressos s'havia reduït en 320.000 euros, pràcticament la meitat del que es preveia al setembre.

D'altra banda l'Ajuntament ha obtingut  ingressos no previstos al pressupost inicial, provinents de llicències d'obres, plusvàlues, confiscació d'avals caducats, així com una baixa important, en les despeses de personal (95.000 €) i les despeses financeres (10.000 €).

L’actuació del govern municipal ha permès que es pugui tancar l’exercici 2011 amb un resultat pressupostari positiu (293.000,00€) i un romanent de tresoreria destinat a despeses generals també positiu de 96.000,00€.

Aquest resultats fan que el nostre Ajuntament no tingui l'obligació legal d'escometre un Pla de Sanejament tutelat per l'administració autonòmica, com han hagut de fer altres consistoris, i que hauria significat la intervenció supramunicipal dels comptes municipals en la confecció i execució dels pressupostos durant la durada del pla. La conseqüència més clara hauria estat la pèrdua d'autonomia municipal en la decisió de qualsevol de les seves polítiques, tant de caràcter social com de qualsevol altre tipus, situació gens desitjable pel què comporta de negatiu i perquè comprometria els pressupostos, si més no, dels anys 2013 i 2014.

L'excedent de tresoreria 96.000 euros, s'emprarà a dotar aquelles partides del pressupost actual que van quedar reduïdes davant la previsible baixada d'ingressos en el pressupost de 2012, d'acord amb el nostre compromís expressat en el debat de pressupostos del passat mes de desembre.

En el mateix ordre de coses cal destacar una notícia positiva més en relació al Reial Decret 4/2012, del 24 de febrer, que obliga a les administracions locals a remetre relacions certificades de les obligacions pendents de pagament a 31 de desembre de 2011.

L'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, no tenia factures per pagar de l'any 2011 a 15 de març i, per tant, no està obligat a presentar aquestes relacions ni a comprometre crèdits bancaris per garantir el pagament d'aquestes factures.

Des de PROGRÉS, i com a conseqüència de tot això, considerem que es pot assegurar que estem a una situació econòmica prou bona per afrontar l'any 2012. El context i les perspectives són complicades, però partim d’una posició que permet un moderat optimisme, sense haver d’assumir càrregues externes o intervencions comptables que, en major o menor mesura, obligarien a replantejar profundament, a curt termini el desenvolupament normal de la vida municipal.

Alfonso Muñoz (amunoz@progres.cat)
Segon tinent d’alcaldia i regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica (Comerç, Indùstria i Agricultura)

La llar d’infants municipal Sol Solet continuarà a la Colònia Güell

El govern municipal de PROGRÉS s’ha compromès a habilitar aularis provisionals que permetin acollir els infants de la llar Sol Solet el curs vinent. Aquesta mesura permetrà oferir el servei mentre es treballa per accelerar la construcció de la llar definitiva.

Davant les dificultats que es plantegen per al futur de les llars d'infants municipals, PROGRÉS té per objectius:

· mantenir el nivell de qualitat educativa

· mantenir l’oferta actual d’escolarització de l’alumnat d’aquesta franja d’edat del poble

· mantenir el compromís de construir la nova llar en el moment en què es desenvolupi el pla d’habitatge de la Colònia Güell

L’any 1988, l’ajuntament va crear la llar d’infants situada a l’antiga casa del mestre de la Colònia Güell. Va ser una decisió important que els posteriors governs de PROGRÉS han mantingut i ampliat. Una aposta clara per l’educació en l’etapa de la primera infància.

Aquest municipi, com altres, es fa càrrec de les llars d’infants, un deure propi de la Generalitat i que legislativament situa el 1r cicle d’Educació Infantil en una mena d’etapa voluntària doncs, per llei, l’escolarització no és obligatòria fins els 6 anys.

Durant 14 anys tots els nens i nenes de la població han anat a la Llar situada a la Colònia fins que al 2002 PROGRÉS, seguint amb la vocació educativa i de servei al poble, creà la Llar Rojas Feliu. Això va permetre donar resposta a pràcticament la totalitat de la demanda d’escolarització d’aquesta franja d’edat i va estalviar a moltes famílies, no a totes, el desplaçament del nucli de Santa Coloma a la Colònia. Les famílies, malgrat els desplaçaments, han mostrat sempre un alt nivell de satisfacció per la qualitat pedagògica de les dues llars.

És coneguda la situació patològica de l’antiga escola de la Colònia. Una part està apuntalada des de fa temps i hi ha una xarxa de protecció al voltant de la teulada. S’hi ha fet algunes intervencions (reparació del pont d’unió de la casa del mestre amb l’escola o reconstrucció del pinacle), però encara cal fer-hi una rehabilitació complerta. Aquesta situació aconsella no continuar el proper curs a l’actual ubicació per manca de seguretat. Aconseguir finançament per resoldre els problemes de l’edifici no serà gens fàcil, però caldrà treballar en aquesta direcció.

El pla de l’entorn de la Colònia Güell preveu la construcció d’una nova llar i mentrestant, s’han fet reunions informatives amb les famílies de les dues llars i s’ha creat una comissió de treball en el marc dels Consells Escolars per analitzar les possibles solucions de viabilitat.

El govern municipal mantindrà la llar Sol Solet a la Colònia Güell el curs vinent en aularis provisionals i farà tot el possible per accelerar la construcció de la nova llar per tal d’assolir els objectius de qualitat educativa al municipi en totes les etapes -de llar d’infants fins a secundària- i la major resposta a la demanda

Tot i l’aposta de PROGRÉS, caldrà veure com aconseguim fer-ho viable en el context de retallades de la Generalitat, que de 1800€ per alumne el curs 2009-2010 va passar a 1600€ el curs passat 2010-2011; el curs actual 2011-2012 rebaixarà la seva aportació als 1.300 € i de cara al curs vinent 2012-2013 encara reduirà més la seva participació fins als 1.000 €. Aquest és el veritable problema que posa en qüestió el futur de les llars d’infants.